EL XUMET I EL DIT

Saps que l’ús del xumet i la
succió del dit alteren
la posició de la llengua

La succió és una funció potent, instintiva i reflexa del nounat. Per això, aquests hàbits en els primers anys són considerats normals perquè s’associen a la necessitat de satisfacció afectiva i seguretat.

No obstant això, la succió està programada per ser exercida només durant un període de temps determinat i després extingir-se progressivament a mesura que apareixen les dents de llet i el nen adquireix un patró d’alimentació mastegador i deixa enrere el patró succionador.

• Com ajudo al meu fill a deixar de xuclar-se el dit o el xumet?
  En relació amb els hàbits de succió no nutritiva val la pena saber que:
• Els bebès que són alimentats exclusivament amb el pit matern fins als sis mesos són menys propensos a desenvolupar hàbits de succió no nutritiva.
• La necessitat de xuclar és diferent en cada nen i generalment disminueix amb l’edat. No obstant això, l’hàbit de succió del dit és més difícil d’abandonar que el xumet.
• Les seqüeles dels hàbits de succió perllongada (més enllà dels dos anys) es relacionen amb males oclusions (males mossegades o una incorrecta relació entre el maxilar superior i la mandíbula), especialment amb la mossegada oberta anterior i les mossegades creuades posteriors, sent aquesta darrera més greu i permanent.
• La maloclusió és una patologia multifactorial, raó per la qual els efectes de l’hàbit perllongat varien d’acord amb la durada, la freqüència i la intensitat de l’hàbit, la musculatura facial, la predisposició genètica, etc.

• Com no tots els hàbits tenen igual significat ni les mateixes seqüeles per a cada nen, no es pot determinar una edat específica per començar el tractament. Creiem que la teràpia ha de posposar-se fins que els riscos i seqüeles dels hàbits (dentals i emocionals) tinguin major pes que els beneficis.

Els nostres consells respecte als hàbits de succió no nutritius són:

• No mullis mai el xumet en mel o cap altre líquid ensucrat.
• No pengis el xumet en la roba del teu bebè, no és bo que el tingui a l’abast en tot moment.
• Si utilitza el xumet per dormir, retira-li de la boca amb suavitat un cop s’hagi adormit i després tanca-li els llavis.
• Els xumets han de ser netejats diàriament, revisa les instruccions d’higiene que indica el fabricant.
• Tria el xumet en funció de l’edat del teu fill. Els xumets recomanats són els ortodòntics i el material ideal és la silicona, ja que el làtex afavoreix una major retenció de bacteris.
• Tot nen ha de cessar l’hàbit de xumet o del dit al voltant dels 18 mesos i com a màxim als dos anys d’edat, per poder així reduir el risc de malposicions dentàries (maloclusió), les quals poden persistir fins a la dentició permanent.
• Tot nen major de tres anys que persisteixi en un hàbit oral o que presenti una maloclusió dentària (malposicions dentàries) primerenca ha visitar un odontopediatra que informi la família sobre les conseqüències de l’hàbit i determini la necessitat de tractament a seguir, per tal d’evitar males oclusions esquelètiques majors.

CONTROL D'ESFÍNTERS

Context evolutiu

Al voltant dels dos anys , l’infant és capaç de caminar segur i d’asseure’ s tot sol, fets que incideixen en la seva maduració psíquica. Té un tipus d’alimentació més variada, on els líquids en són un complement.

Sap el que és establir un canal de comunicació verbal i comença a fer ús de la paraula. Ens trobam davant d’un infant que té un nivell d’autonomia considerable i, per tant, consideram que té les condicions favorables per assolir el control d’esfínters. Hem de tenir en compte que aquest control és un aprenentatge que suposa per a l’infant una maduració del sistema nerviós.

Com abordar-ne el control?

Els petits entenen moltes coses molt abans d’arribar a expressar-les verbalment. Per tant, la nostra manera de tractar el tema seria explicar-li com ho pot fer, sense fer-lo sentir culpable quan no ho fa on nosaltres volem. De la mateixa manera que no li exigim que parli bé des del primer moment en que diu alguna cosa, tampoc no li podem exigir que, en un període de temps curt, controli totalment els esfínters.

És important que, d’ entrada, l’ infant estigui mínimament motivat a fer aquest control, perquè el visqui com una superació i no com un càstig. Quan el convidam a seure a l’orinal o al water, hem d’ anar sense presses i respectar la seva voluntat. Si no vol seure i se li escapa, cal explicar- li d’una manera senzilla què ha passat i el que passaria si ho hagués fet a l’ orinal ( per exemple, acompanyant- lo a l’ orinal, fent que ens ajudi a buidar-lo dins el WC i estirant tot sol de la cadena com a mostra de felicitació ).

Una hora més tard, li hem de tornar a proposar, i li farem notar que ho ha fet molt bé, perque encara va sec. Sovint, els primers dies de l’ infant fa pipís molt curtets i seguits, ja que per a ell és tot un descobriment que emocionalment li crea un cert neguit, que acaba superant.

Pel que fa a les deposicions, si no té un horari regular és aconsellable convidar- lo a seure després de les menjades. És important no fer- li agafar fàstic, ja que no diferencia encara l’aparell excretor del genital.

No ens hem de prendre el control d’esfínters amb lleugeresa, però tampoc no cal obsessionar- s’ hi. Només cal que ens relacionem amb l’ infant entorn a aquest tema. És tan important que l’ infant aprengui a controlar com que la nostra actitud sigui positiva i col·laboradora.

No hi ha un temps establert per assolir el control. Pot trigar dos dies o dos mesos, però és important que li donem tot el temps que li calgui i que nosaltres tenguem l’absoluta confiança que arribarà a aconseguir- ho.

També recomanam no treure- li el bolquer per estar per casa i posar-li per sortir, ja que així l’ infant no sabrà quan s’ ho pot fer a sobre i quan no. Hem de ser previsors i explicar- li que hem de sortir, i que cal dur una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides, tot allò que creieu que us cal per sentir- vos el menys incòmodes possible si se li escapa. En cas contrari, la nostra actitud “excessivament” molesta li podria crear un sentiment de culpa que no ajudaria al control.

Quan fer el control?

És aconsellable donar inici al control d’esfínters quan l’infant ha arribat la maduresa adequada per a tal procés; ho sabrem observant diferents indicadors com:                           

• Quan l' infant és capaç de caminar segur i d' asseure's sol.
• Quan té un tipus d' alimentació més variada.
• Quan sap establir un canal de comunicació verbal i comença a fer ús de la paraula.
• Ens fa saber quan du pixo o caca al bolquer, encara que a vegades s’embulli amb una cosa i l’altra.
• Quan s’anticipa i diu que té un pixo i vol fer-lo al WC....

Aquí a l’escoleta hem notat que ja hi ha infants que han arribat a aquest grau de maduresa per això hem decidit començar a llevar bolquers.

Això vol dir que abans de començar el control d’esfínters ens ho hauríeu de comentar a l’escoleta, per preparar la situació i fer tot el possible per no tenir més de 2 infants amb control d’esfínters cada setmana. Així i tot, tendrem en compte el seu grau de maduració, i si alguna setmana en tenim més no passarà res; això sí, us agraïriem que ens anticipasiu la vostra decisió d'iniciar el control d’esfínters per poder organitzar millor les activitats d’aula. 

                                                                                                       SORT A TOTS!