DECORACIÓ NADALENCA

Hola raïms!
Ja estam totalment inmersos en les festes nadalenques, ja teniu els torrons i sa guitarreta preparats?
Nosaltres tenim la nostra aula ben engalanada per l'ocasió. Fa unes setmanes us varem demanar la vostra ajuda, una vegada més, per decorar l'escoleta.Això si amb la condició que tots els materials que emprassiu, fossin reutilitzats.Mirau alguns dels resultats
Gràcies a tots!

              MOLTS D'ANYS!!!!!

UN DIA A L'ESCOLA DEL MEU FILL

Hola famílies! Les Taronges ja tornam esser aquí.

Aquest curs ja hem tornat a començar el projecte “Un dia a l'escola del meu fill”, i ja hi ha dues famílies que s'han animat a venir a passar un matí amb noltros. Aquest dia es molt emocionant per a l'infant protagonista, perque sap que aquell dia vendran els seus pares, mare o pare a fer una activitat o ensenyar-nos la seva professió i no vos podeu imaginar l'orgullós/sa que l'infant es sent aquell dia.

Ensenyen en els pares tot el que tenim dins l'aula i des de l'escoleta compartim amb els pares les activitats que feim nosaltres en el dia a dia. Com ara el “Bon dia”, berenar, pati...

Perque vegeu un exemple dels que fan els pares quan venen, aquí teniu unes fotografies dels pares de'n Jordi quan varen venir a ensenyar la professió de mecànic del seu pare i també ens va dur un “KUAT”, per poder colcar-hi. Ah! i la mare de'n Jordi ens va fe pizza per berenar mmm!

I aquí en teniu unes altres quan la mare de'n Gabriel va venir a contar-nos dos contes. Un dels “Tres Porquets” que ens va encantar i un altra del “Pare Noël”.

I per després de berenar la mare de'n Gabriel ens va regalar dos "Sugus" a cada un.

Les Taronges vos desitjam:

BON NADAL!

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC EN ELS INFANTS

-Aprèn el que viu imitant les accions de l'entorn quel'envolta, imitant les pautes de conductes.

 

-Aprèn a descobrir el seu propi cos.

-Aprèn a relacionar-se amb els altres creant comunicació i amistat. Descobreix l'entorn i el medi físic: els objectes, les formes, les distàncies...

-Aprèn a interioritzar pautes i normes de comportament a partir de la creació d'unes normes de joc.

-Desenvolupa funcions físiques de caminar, córrer, botar, bufar...

-Desenvolupa funcions psíquiques de crear, de pensar, de parlar...

-Desenvolupa funcions sensorials de sentir, veure, olorar, tocar...

-Aprèn a estimular la superació personal, experimentant en el joc els seus èxits i fracassos. Consolida la seva capacitat creadora, imaginant els jocs i els personatges que ell vol.

-S'allibera de les tensions, solucionant els conflictes i els problemes de la vida real mitjançant l'activitat lúdica.

-Coneix l'univers, aprenent les qualitats i l'ús de les coses.

Que no ho sabeu que esteim en temps de matances???

Idò sii!!!

A l'aula del Raïm ja ens hem preparat i hem penjat el porquet al vidre, amb les llangonisses i els botifarrons. I quina alegria tenguérem quan vàrem veure el porquet, ja que era el nostre antic símbol de l'aula de l'any passat, pareixia que l'enyoravem!!!

L'any passat pel pont de la puríssima férem matances, i enguany en tornarem fer. Berenàrem de trempat, llangonissa, botifarró amb poc pa i un tassó de vi, a no!!! d'aigua!!!

Quin gusté que passàrem amb el trempat ben ensucrat.

I ara voleu que vos ensenyem les cançons que cantam per anar a matances??

Jo vaig a matances

a cal meu padrí

avui tot el dia i demà dematí.

Jo m'agrada anar a matances

per menjar molt de trempat

un home quan ha sopat

pareix que té dues panxes.

Pintam garroves de colors

A l'aula de les Taronges seguim treballant la Tardor, per això aquesta setmana hem pintat amb pinzell garroves amb molts de colors.

Amb aquesta manipulació hem treballat la coordinació ulls-mans, la pinza fina, la concentració, les quantitats i com no els colors.

La satisfacció que els i va donar en els infants fer aquesta activitat va ser increible, quan deien:

-Mira, mira Magdalena que me queda de “guapo” color groc! O, n'he pintades dues, tres!...-

*Aquesta manipulació l'hem poguda dur a terme gràcies a la col.laboració dels pares, mares, padrins i padrines duent materials de la Tardor com ara les garroves.

_Per problemes electrònics, no s'han pogut penjar fotografies en el blog de l'apartat de les Taronges. Esperem que aviat es puguin afegir. Disculpau les molèsties._

SAFATES D'EXPERIMETACIÓ

QUÈ SÓN I PERQUÈ TREBALLAM  AMB SAFATES D'EXPERIMENTACIÓ

Les safates d'experimentació són una activitat en la qual els infants exploren experimentant i manipulant amb diversos materials (inespecífics i de la natura).

Els infants estructuren la ment mitjançant la informació que reben de l'experimentació.

Per portar a terme l'activitat els infants exploren i manipulen el material de les safates lliurement. El material pot ser: serradures, pasta petita, sal, farina, sèmola, arròs, llenties, puré de patata, taronja seca,  arena,...

Per poder experimentar farem servir varis objectes: culleres, pots petits i grans, pales petites, tubs de mànega, embuts, dosificadors de sabó,...

A través d'aquests materials l'infant pot augmentar i desenvolupar el seu nivell de concentració i d'imaginació.

Els infants creen les seves pròpies hipòtesis fent-se preguntes com: "què és això?, què puc fer amb això?, per a què serveix?, que passarà si...?".

També a través d'aquest joc els infants s'inicien en la lògica-matemàtica fent diferents combinacions, observacions, classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions,...

Al mateix temps, desenvolupen el seu llenguatge i s'habituen a treballar amb tranquil·litat, mantenint una actitud de respecte vers els companys i el material.

Fent expressió plàstica

La vida a l'escoleta és plena de coses a fer, des del matí quan els infants arriben amb les seves famílies fins el moment en que parteixen cap a casa; ja sigui abans de dinar, com després d'haver dormit i descansat. Una vida laboriosa, que ajuda als infants a donar sentit i significat al dia. Un dia que continua d'una manera natural i sense interrupcions, amb activitats de petit grup en les quals els infants poden experimentar noves habilitats i sensacions; i l'expressió plàstica és una d'elles.

Durant el mes d'octubre, i aprofitant que és celebrava la festivitat de les verges, a l'escoleta vam decidir seguir la recepta per fer els bunyols i experimentar amb els seus ingredients. A les aules de dos anys hem volgut saber i conèixer les diverses possibilitats que dona la patata; així que l'hem manipulada crua, hem vist que tenia una pell a defora que no era gaire bona per menjar, l'hem tastada crua i cuita, i hem arribat a la conclusió que ens agradava més cuita i finalment hem experimentat el que passa amb ella quan la pintam i la posam damunt un paper , i aquí teniu el resultat... 

 

 

Benvinguts a un nou curs!

Hola famílies!

Després d'un llarg temps de vacances gaudint del bon temps, la platja, els gelats... ja tornam a ser a l'escoleta! Quina ha estat la nostre sorpresa a l'entrar a la nostra classe dels porquets, OHHH! hi havia un raïm a la porta molt gros i és que enguany hem passat de ser la classe dels porquets a ser la del raïm! Aquest és el nostre darrer any i és que l'any que ve ja anirem a l'escola. Nosaltres som uns dels més vells de l'escoleta i això s'ha fet notar ja que no ens ha costat gens tornar a la rutina del dia a dia i no ha importat fer adaptació.

A les altres classes es sentien plors i veiem papàs que entraven i sortien ja que feien adaptació però nosaltres estavem tant entusiasmats amb els jocs d'aigua que na Cati ens preparava que no ens afectava gens i no ens anyoravem dels nostres papàs. Ens ho passavem pipa!! Frissavem per anar a cercar la manguera per omplir les ribelles d'aigua.

Ara vos contarem una anècdota molt divertida: un dia quan vàrem sortir a omplir les ribelles, encara no ens havíem tret la roba, mentres na Cati anava a aturar l'aigua ens deia ¨no tocam, esperam¨ i amb quina sorpresa es va trobar quan va tornar, ens va trobar a uns quants de nosaltres ben xops de cap a peus i nosaltres amb unes bones riatlles!

Ai! Que ens esperen de coses per viure i per experimentar aquest curs. Ja vos anirem contant! Fins aviat!!

 

M'agrada la Tardor...!

Per fí les Taronges començam amb el Blog.

Hem començat el curs amb molta calor i fa que la Tardor no parèixi Tardor. Però això no ens impadeix haver començat amb les activitats corresponents d'aquesta estació.

Per això l'altra dia de manipulació, varem sortir al pati per agafar i jugar amb les fulles que han caigut dels arbres i ens va agradar moltíssim. 

  Quan colliem les fulles varem cantar una cançó, ben “xula”!:

“M'agrada la Tardor perque els arbres es despullen,

m'agrada la Tardor virondeta, virondó,

groc, groc, groc,

groc, groc, groc,

grogues i verdes són les fulles,

groc, groc, groc,

groc, groc, groc,

grogues, vermelles i marrons!”

Treballam els hàbits de autonomia personal i salut

Hola famílies:

Ha arribat un nou curs i ens adonam que els infants de l'aula de les figues han tornat grans.

En aquesta etapa els infants comencen a adquirir la noció de la pròpia identitat.

Apareixen les ganes de tenir autonomia, com poden ser: vestir-se, menjar sol... També mostren el desig de tornar grans, de ser reconeguts, valorats i diferenciats dels altres.

A l'escoleta es treballa aquest hàbit de forma sistemàtica:

Es posen i es treuen el baverall, berenen tot sols, comencen a mocar-se ells mateixos, van al water, estiren la cadena, es renten i s'eixuguen les mans, així com també recullen les juguetes i surten al pati de forma ordenada.

A casa també hem de ser capaços de fer ho!!!

EL XUMET I EL DIT

Saps que l’ús del xumet i la
succió del dit alteren
la posició de la llengua

La succió és una funció potent, instintiva i reflexa del nounat. Per això, aquests hàbits en els primers anys són considerats normals perquè s’associen a la necessitat de satisfacció afectiva i seguretat.

No obstant això, la succió està programada per ser exercida només durant un període de temps determinat i després extingir-se progressivament a mesura que apareixen les dents de llet i el nen adquireix un patró d’alimentació mastegador i deixa enrere el patró succionador.

• Com ajudo al meu fill a deixar de xuclar-se el dit o el xumet?
  En relació amb els hàbits de succió no nutritiva val la pena saber que:
• Els bebès que són alimentats exclusivament amb el pit matern fins als sis mesos són menys propensos a desenvolupar hàbits de succió no nutritiva.
• La necessitat de xuclar és diferent en cada nen i generalment disminueix amb l’edat. No obstant això, l’hàbit de succió del dit és més difícil d’abandonar que el xumet.
• Les seqüeles dels hàbits de succió perllongada (més enllà dels dos anys) es relacionen amb males oclusions (males mossegades o una incorrecta relació entre el maxilar superior i la mandíbula), especialment amb la mossegada oberta anterior i les mossegades creuades posteriors, sent aquesta darrera més greu i permanent.
• La maloclusió és una patologia multifactorial, raó per la qual els efectes de l’hàbit perllongat varien d’acord amb la durada, la freqüència i la intensitat de l’hàbit, la musculatura facial, la predisposició genètica, etc.

• Com no tots els hàbits tenen igual significat ni les mateixes seqüeles per a cada nen, no es pot determinar una edat específica per començar el tractament. Creiem que la teràpia ha de posposar-se fins que els riscos i seqüeles dels hàbits (dentals i emocionals) tinguin major pes que els beneficis.

Els nostres consells respecte als hàbits de succió no nutritius són:

• No mullis mai el xumet en mel o cap altre líquid ensucrat.
• No pengis el xumet en la roba del teu bebè, no és bo que el tingui a l’abast en tot moment.
• Si utilitza el xumet per dormir, retira-li de la boca amb suavitat un cop s’hagi adormit i després tanca-li els llavis.
• Els xumets han de ser netejats diàriament, revisa les instruccions d’higiene que indica el fabricant.
• Tria el xumet en funció de l’edat del teu fill. Els xumets recomanats són els ortodòntics i el material ideal és la silicona, ja que el làtex afavoreix una major retenció de bacteris.
• Tot nen ha de cessar l’hàbit de xumet o del dit al voltant dels 18 mesos i com a màxim als dos anys d’edat, per poder així reduir el risc de malposicions dentàries (maloclusió), les quals poden persistir fins a la dentició permanent.
• Tot nen major de tres anys que persisteixi en un hàbit oral o que presenti una maloclusió dentària (malposicions dentàries) primerenca ha visitar un odontopediatra que informi la família sobre les conseqüències de l’hàbit i determini la necessitat de tractament a seguir, per tal d’evitar males oclusions esquelètiques majors.

CONTROL D'ESFÍNTERS

Context evolutiu

Al voltant dels dos anys , l’infant és capaç de caminar segur i d’asseure’ s tot sol, fets que incideixen en la seva maduració psíquica. Té un tipus d’alimentació més variada, on els líquids en són un complement.

Sap el que és establir un canal de comunicació verbal i comença a fer ús de la paraula. Ens trobam davant d’un infant que té un nivell d’autonomia considerable i, per tant, consideram que té les condicions favorables per assolir el control d’esfínters. Hem de tenir en compte que aquest control és un aprenentatge que suposa per a l’infant una maduració del sistema nerviós.

Com abordar-ne el control?

Els petits entenen moltes coses molt abans d’arribar a expressar-les verbalment. Per tant, la nostra manera de tractar el tema seria explicar-li com ho pot fer, sense fer-lo sentir culpable quan no ho fa on nosaltres volem. De la mateixa manera que no li exigim que parli bé des del primer moment en que diu alguna cosa, tampoc no li podem exigir que, en un període de temps curt, controli totalment els esfínters.

És important que, d’ entrada, l’ infant estigui mínimament motivat a fer aquest control, perquè el visqui com una superació i no com un càstig. Quan el convidam a seure a l’orinal o al water, hem d’ anar sense presses i respectar la seva voluntat. Si no vol seure i se li escapa, cal explicar- li d’una manera senzilla què ha passat i el que passaria si ho hagués fet a l’ orinal ( per exemple, acompanyant- lo a l’ orinal, fent que ens ajudi a buidar-lo dins el WC i estirant tot sol de la cadena com a mostra de felicitació ).

Una hora més tard, li hem de tornar a proposar, i li farem notar que ho ha fet molt bé, perque encara va sec. Sovint, els primers dies de l’ infant fa pipís molt curtets i seguits, ja que per a ell és tot un descobriment que emocionalment li crea un cert neguit, que acaba superant.

Pel que fa a les deposicions, si no té un horari regular és aconsellable convidar- lo a seure després de les menjades. És important no fer- li agafar fàstic, ja que no diferencia encara l’aparell excretor del genital.

No ens hem de prendre el control d’esfínters amb lleugeresa, però tampoc no cal obsessionar- s’ hi. Només cal que ens relacionem amb l’ infant entorn a aquest tema. És tan important que l’ infant aprengui a controlar com que la nostra actitud sigui positiva i col·laboradora.

No hi ha un temps establert per assolir el control. Pot trigar dos dies o dos mesos, però és important que li donem tot el temps que li calgui i que nosaltres tenguem l’absoluta confiança que arribarà a aconseguir- ho.

També recomanam no treure- li el bolquer per estar per casa i posar-li per sortir, ja que així l’ infant no sabrà quan s’ ho pot fer a sobre i quan no. Hem de ser previsors i explicar- li que hem de sortir, i que cal dur una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides, tot allò que creieu que us cal per sentir- vos el menys incòmodes possible si se li escapa. En cas contrari, la nostra actitud “excessivament” molesta li podria crear un sentiment de culpa que no ajudaria al control.

Quan fer el control?

És aconsellable donar inici al control d’esfínters quan l’infant ha arribat la maduresa adequada per a tal procés; ho sabrem observant diferents indicadors com:                           

• Quan l' infant és capaç de caminar segur i d' asseure's sol.
• Quan té un tipus d' alimentació més variada.
• Quan sap establir un canal de comunicació verbal i comença a fer ús de la paraula.
• Ens fa saber quan du pixo o caca al bolquer, encara que a vegades s’embulli amb una cosa i l’altra.
• Quan s’anticipa i diu que té un pixo i vol fer-lo al WC....

Aquí a l’escoleta hem notat que ja hi ha infants que han arribat a aquest grau de maduresa per això hem decidit començar a llevar bolquers.

Això vol dir que abans de començar el control d’esfínters ens ho hauríeu de comentar a l’escoleta, per preparar la situació i fer tot el possible per no tenir més de 2 infants amb control d’esfínters cada setmana. Així i tot, tendrem en compte el seu grau de maduració, i si alguna setmana en tenim més no passarà res; això sí, us agraïriem que ens anticipasiu la vostra decisió d'iniciar el control d’esfínters per poder organitzar millor les activitats d’aula. 

                                                                                                       SORT A TOTS!

PETONS I QUEIXALADES. Les nostres primeres maneres de comunicar-nos

Les mossegades i les agressions a la llar d' infants

Són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys les mossegades i d'altres agressions.

Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives. Però l'infant d'1 any, no és conscient de que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament  es deu  a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.

Si un infant vol  una joguina i encara no està capacitat per demanar-la , segurament  utilitzi algun tipus d'acte agressiu per aconseguir-la. Si amb això obté el que vol ( la joguina o l'atenció de l' adult), probablement torni a comportar-se d' aquesta manera més endavant.

Per què ho fan?

De vegades el nen/a es  sobreestimula tant que perd  el control i esgarrapa o mossega.

La proximitat també pot generar aquest tipus de comportament, encara que només hi hagin 2 nens/es. Els infants tenen el sentit del propi espai tant com els adults ,i si es veuen envaïts, poden agredir.

Com hem d' actuar els adults?

Les agressions infantils que es produeixen  a la llar d'infants, no són un signe d'agressió personal. L' infant no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; a aquestes edats és pur instin. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen. Cal dir que les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals (picar) no.

Castigar un infant perquè agredeix als altres només afavoreix que aquell nen/a es senti frustrat. Com adults hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres fills/es i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar  situacions positives i de bona convivència que afavoreixin que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda en les relacions dels nostres nens i nenes.

Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l' agredit es el nostre fill/a. Us demanen paciència i comprensió tant per l' infant agredit com per l' infant que agredeix.

El següent article, escrit per la psicòloga Imma Riu, va aparèixer a la revista "El Pont" el desembre de 2009: 

PETONS I QUEIXALADES

Tant és, petons o queixalades, són conseqüències de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons els patologitzem. Si no és problema el fet que un infant digui "totxe" enlloc de "cotxe" quan encara no sap parlar... per què ho és que mossegui quan encara no sap expressar sentiments? si fos capaç de dir "és que no ho entenc!", "no et puc explicar el que vull", "tinc ganes d'estar amb tu", "em fan mal les dents"... si fos capaç de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no són capaços de dir "em sento malament amb el que has fet" i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.

Les emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d'allò que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situació perillosa. L'enuig és l'emoció que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres límits. L'enuig ens porta a agredir per defensar-nos. Aquell comportament agressiu que va ser tan útil als nostres avantpassats per defensar-se dels depredadors, ara no ens permet socialitzar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys són altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem... per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi una maduració del nostre sistema nerviós.

Mentre això passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l'any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca traça amb la cullera i fan el pipí als bolquers. Quan hagin après altres habilitats ja les posaran en pràctica. Però, mentre no sigui així, les educadores es veuran en la difícil situació d'explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s'ha marcat a la cara de l'infant. O bé comentar a uns pares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.

Manipulam...

Estimades famílies de cuiners:

Aquesta setmana ens hem aixecat ben feiners i hem decidit fer... QUICHE!

Badau bé ses orelles per saber els ingredients:   

una unça d'alegria,
un polsim de tossina,
un culet de nata,
un tassó ben ple de rialles,
un altre tassó de cervessa,
quatre ous de gallinetes de camp,
tonyina i pessolingos,
i sa farina que se begui.



I ara! venga a remenar i mesclar, i el més important: batre els ous i tastar sa farina, escampar-la per la taula, fer rodolar els pèsols. Menjar tota la tonyina que ens cap a les dues mans...
Més tard... cap a sa cuina per enfornar-la i l'endemà.. berenada de la millor quiche que hem provat mai.

Per acabar, i amb sa panxa ben plena hem rebut una visita molt especial... el Rei Carnestoltes!!! Bufó dels pocasoltes! Ha vengut per fer-nos riure i alguna ploradeta...

Fins aviat tortugues, conills i porquets!

Inicis

 Hola a tots i totes! Nosaltres som els nins i nines de les aules d' 1 - 2 anys. Vos donem la benvinguda al nostre blog, on tindreu l'oportunitat de conéixer, un poc més a fons, tot allò que feim en el nostre dia a dia juntament amb les nostres mestres. Esperem que vos agradi.

Encara recordau aquells primers dies de llàgrimes i angoixes? Segur que sí, i com que ara està tot més que superat, nosaltres ho recordam amb sentit de l'humor.